Es fa difícil d’entendre l’hostilitat manifesta dels poders de l’Estat i de determinades opcions polítiques contra un element fonamental del model escolar català que va nèixer per a fomentar la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

Els que volen acabar amb la vehicularitat del català a les escoles ho fan, diuen, en nom del bilingüisme. Si l’objectiu és garantir que tot l’alumnat sigui competent en català i castellà després dels estudis obligatoris, no s’acaba d’entendre la dèria per acabar amb la solució que es va impantar amb aquesta finalitat, ha resultat demostradament eficaç i ha rebut reconeixements internacionals com a model de referència. Deu ser que els mouen altres finalitats i una tenen idea de societat bilingüe que no es basa en el bilingüisme de tots els ciutadans que la integren.

Nosaltres només podem agrair que el món educatiu reaccioni contra imposicions de base ideològica que arriben a l’àmbit educatiu sota l’aparença de justícia i amb propòsits i arguments que res tenen a veure amb finalitats i metodologies pedagògiques.  Per això, la vaga d’avui pel català com a llengua vehicular és la lluita de sempre per una escola de qualitat i del dret de la scoietat catalana construir lliurament el seu model educatiu.