15 de desembre, Dia Internacional de l’Esperanto.

L’any 1887, Ludwik Lejzer Zamenhof publicava a Varsòvia la primera gramàtica d’esperanto.

El moviment esperantista, des dels seus inicis, mai no ha pretès substituir les altres llengües ni esdevenir oficial a cap Estat. L’objectiu era crear un nou idioma que adquirís un paper de segona llengua per parlants de tot el món.

La nova llengua havia de ser resultar més fàcil d’aprendre que les grans llengües oficials que prenen dimensió internacional i no podia ser l’idioma propi de cap potència. D’aquesta manera, l’esperanto iguala les condicions dels parlants de tots els països amb els dels estats que poden convertir la seva llengua en vehicle de comunicació regional o global. Això evitaria processos de minorització i substitució de les llengües més febles.

Desenvolupament

El nombre de parlants d’Esperanto va créixer ràpidament, sobretot a l’Imperi Rus i a Europa Oriental, i posteriorment a l’Europa Occidental, Amèrica, Xina i Japó. Es constitueixen les primeres associacions esperantistes, apareixen revistes editades en aquesta llengua i se celebren els primers congressos internacionals d’esperanto. L’any 1905 es va celebrar a Boulogne-sur-Mer el I Congrés Mundial d’Esperanto, amb 688 participants procedents de trenta països.

Als Països Catalans, l’any 1903 es va crear l’Associació Valenciana d’Esperanto. El 18 de juliol del 1907 es constitueix el Grup Esperantista de Maó, amb seu a l’Ateneu Popular. Un dia després es constitueix l’Esperantista Klubo Palma, amb seu a la Cambra de Comerç.

L’any 1906, l’escriptor Frederic Pujolà va publicar Gramàtica catalana de la llengua internacional esperanto. El 1909 va dirigir el 5è Congrés Internacional d’Esperanto, celebrat a Barcelona, per a donar a conèixer a tot el món l’existència de la llengua i cultura catalanes. El mateix any, Francisco Máñez, introdueix l’esperanto a Xest i aconsegueix que s’hi expandeixi. Encara avui, Xest és considerada una de les poblacions del món amb un índex més alt de parlants d’esperanto.

L’esperanto va ser molt utilitzat i difós pel moviment obrer d’Europa.

Als Països Catalans va tenir un fort impuls. La majoria d’escoles racionalistes, els ateneus llibertaris, el moviment catalanista o els sindicats anarquistes el van potenciar activament. Personalitats catalanes com Joan Amades, Andreu Nin o Carles Riba eren esperantistes.

L’esperanto i els conflictes europeus del SXX

Durant la Guerra d’Espanya, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya emprava habitualment l’esperanto, i dues emissores del ràdio del País Valencià, una del Partit Socialista i una del Partit Comunista, emetien en aquesta llengua.

Quan les tropes franquistes van ocupar Barcelona, la Federació Esperantista Catalana va passar a la clandestinitat.

A la URSS, l’any 1937 Stalin va acusar l’esperanto de ser una «llengua d’espies». La prohibició de l’ús de l’esperanto hi va ser efectiva fins al 1956, i alguns esperantistes van ser executats o es van exiliar.

A Alemanya, Hitler, al llibre Mein Kampf, advertix que l’esperanto podria ser usat per a la dominació del món per una conspiració jueva internacional. Els esperantistes també van ser perseguits pel III Reich durant l’Holocaust.

La recuperació

Després del final de la II Guerra Mundial, l’esperanto va tornar a revifar. L’any 1954, la UNESCO va recomanar als estats membres de ensenyament de l’esperanto.

A Barcelona, el 1982 es funda l’Associació Catalana d’Esperanto, que es considera continuadora de la tasca de la Federació Esperantista Catalana, que es defineix com l’associació nacional dels esperantistes dels Països Catalans.

El 1993 se celebra a València el 78 Congrés Universal d’Esperanto. La Generalitat Valenciana i el Grup Esperantista de València publiquen conjuntament una antologia bilingüe en català i esperanto de l’obra d’Ausiаs March

Avui en dia, l’esperanto és ben viu. Es calcula que el parlen esperanto uns dos milions de persones de tot el món. La Viquipèdia en esperanto ja té 242.000 articles, Google l’inclou en el seu traductor i l’estudien més d’un milió d’usuaris de Duolingo.